REALITAT O FICCCIÓ; UNA FRONTERA SUBTIL

Aquesta obra representa un trencament en la meua activitat literària. Rematada ja la trilogia històrica, m’he decidit per explorar els camins de la narrativa breu i aquest és el primer fruit d’aquesta collita novella. En realitat és un recull d’històries que barregen la imaginació, els somnis i alguns records d’infantesa; allunyats entre les boires del record, de vagades resulta extremadament difícil destriar cadascuna de les tres coses.

La idea, en principi, és molt senzilla; són vuit històries quotidianes vistes amb uns altres ulls, d’ací el nom del recull. Moltes vegades, el món en que ens movem se’ns pot aparèixer rutinari i monòton; potser, però, som nosaltres els que ens hem acomodat a la monotonia i a la rutina. De vegades ho fem per comoditat, d’altres per allò que anomenem experiència; ja sabeu “això s’ha fet així de tota la vida". A mi, per més que per causa de l’edat determinades coses ja em fan mandra, mai no m’ha agradat la rutina; què voleu? De sempre l’he trobada avorrida.

Així les coses, he pensat que sols ens cal canviar la manera d’enfocar la mirada per transformar la vida i les coses, per fer-les noves i sorprenents. Al capdavall, per desgràcia nostra, la societat en que vivim no és tan difícil de millorar( sols ens cal fer les coses d’una manera diferent per obtenir resultats diferents; no?) I no em negareu que tothom tenim el dret i l’obligació de tractar de fer-ho. Així, doncs, és des d’aquesta postura crítica i al temps irònica que he tractat d’enfocar la meua mirada.

Ja veureu que al llarg d’aquestes vuit històries sols us parlaré de fets corrents, quotidians; coses d’aquelles que a tots ens han passat i segurament ens passen. Així, posem per cas: Qui no ha tingut una torbadora ensopegada nocturna, amb una joveneta de bon mirar, de camí cap a casa desprès d’un sopar amb els companys? Açò és cosa que pot passar-li a qualsevol; res no té d’extraordinari… Com tampoc no és una experiència extraordinària mirar-se a l’espill cada matí…; tothom ho fa; no? Fins i tot, per més que no ho reconeguem en públic, assagem gests i ganyotes en mirar-nos! No senyors i senyores, tot açò no té res d’extraordinari. Com tampoc no ho té el fet de fer una partida de cartes al bar…; o estimar-se i tenir cura d’un cirerer que hem heretat. Tot açò són accions rutinàries i quotidianes que tothom fa un dia sí i l’altre també. Fins i tot, no semblen fets fora del comú les nostres pròpies incoherències o el mateix contacte amb la mort.

És veritat doncs, que totes aquestes coses no tenen res d’especial que les transforme en objectes dignes d’emplenar uns folis amb la seua descripció. Ací però, anem errats i sota la mirada literària de la gent que tenim el vici d’escriure, fins i tot les coses més quotidianes se’ns presenten sota aspectes inesperats. No més cal que les mirem amb “una altra mirada”.

AVUI. Juliol de 2007


Una mirada diferent

Joan Andrés Sorribes
L’altra mirada
Premi Josep Pasqual Tirado 2006
Edicions Brosquil
València, 2007

Joan Andrés Sorribes (Castelló, 1947) va debutar amb una trilogia de novel·les on s’interessava per alguns moments de la història del País Valencià escassament tractats per la literatura. D’aquestes obres, la crítica va destacar sobretot “Noverint universi”, una magnífica epopeia coral sobre la Vallibona medieval, una vila pròxima a Morella sotmesa al règim feudal, els imperatius religiosos i la pesta. Ara, després d’algun temps de silenci, acaba de publicar “L’altra mirada”, un llibre on canvia radicalment de registre i d’intencions. Si allà la documentació exhaustiva i la recreació de móns passats centrava l’interés principal, ara es preocupa pel paisatge de la ciutat —Castelló —on viu i treballa, per la quotidianitat, pel present.
L’altra mirada” són vuit relats que s’obren i es tanquen —no sé si amb pretensions d’arrodonir el conjunt— amb dos contes complementaris, centrats en la mort, a la qual no presenta sota la forma habitual sinó que la dota d’una aparença molt més suggeridora. I per això molt més perillosa. El recull conté alguns contes notables, com aquell on recrea una partida de cartes que deu molt als relats orals que els avis de la generació de Sorribes contaven als néts i on és capaç de perfilar alguns personatges notables. A més, hi ha lloc per a una mena de diàleg filosòfic entre un cirerer i el beneficiari habitual dels seus fruits, una reflexió sobre la individualitat, la recreació d’un episodi de prepotència masclista vist des del punt de vista contrari i, finalment, l’única incursió —es podria dir— històrica, quan s’ocupa de l’intent d’instal·lar una estàtua del general Franco en ple centre de la ciutat. Un dels valors del llibre és la recreació d’un llenguatge d’aire popular, amb l’ús molt adequat d’un lèxic en bona part perdut o en vies d’extinció, que dota de major versemblança l’atmosfera que pretén dibuixar. Sense arribar al nivell que marcà amb “Noverint universi”, “L’altra mirada” suposa un més que correcte debut de Sorribes en la narrativa breu.
Vicent Usó
(Avui;05, Juliol, 2007) 
TORNAR

Cap comentari:

Publica un comentari