REALITAT O FICCCIÓ; UNA FRONTERA SUBTIL

Aquesta obra representa un trencament en la meua activitat literària. Rematada ja la trilogia històrica, m’he decidit per explorar els camins de la narrativa breu i aquest és el primer fruit d’aquesta collita novella. En realitat és un recull d’històries que barregen la imaginació, els somnis i alguns records d’infantesa; allunyats entre les boires del record, de vagades resulta extremadament difícil destriar cadascuna de les tres coses.

La idea, en principi, és molt senzilla; són vuit històries quotidianes vistes amb uns altres ulls, d’ací el nom del recull. Moltes vegades, el món en que ens movem se’ns pot aparèixer rutinari i monòton; potser, però, som nosaltres els que ens hem acomodat a la monotonia i a la rutina. De vegades ho fem per comoditat, d’altres per allò que anomenem experiència; ja sabeu “això s’ha fet així de tota la vida". A mi, per més que per causa de l’edat determinades coses ja em fan mandra, mai no m’ha agradat la rutina; què voleu? De sempre l’he trobada avorrida.

Així les coses, he pensat que sols ens cal canviar la manera d’enfocar la mirada per transformar la vida i les coses, per fer-les noves i sorprenents. Al capdavall, per desgràcia nostra, la societat en que vivim no és tan difícil de millorar( sols ens cal fer les coses d’una manera diferent per obtenir resultats diferents; no?) I no em negareu que tothom tenim el dret i l’obligació de tractar de fer-ho. Així, doncs, és des d’aquesta postura crítica i al temps irònica que he tractat d’enfocar la meua mirada.

Ja veureu que al llarg d’aquestes vuit històries sols us parlaré de fets corrents, quotidians; coses d’aquelles que a tots ens han passat i segurament ens passen. Així, posem per cas: Qui no ha tingut una torbadora ensopegada nocturna, amb una joveneta de bon mirar, de camí cap a casa desprès d’un sopar amb els companys? Açò és cosa que pot passar-li a qualsevol; res no té d’extraordinari… Com tampoc no és una experiència extraordinària mirar-se a l’espill cada matí…; tothom ho fa; no? Fins i tot, per més que no ho reconeguem en públic, assagem gests i ganyotes en mirar-nos! No senyors i senyores, tot açò no té res d’extraordinari. Com tampoc no ho té el fet de fer una partida de cartes al bar…; o estimar-se i tenir cura d’un cirerer que hem heretat. Tot açò són accions rutinàries i quotidianes que tothom fa un dia sí i l’altre també. Fins i tot, no semblen fets fora del comú les nostres pròpies incoherències o el mateix contacte amb la mort.

És veritat doncs, que totes aquestes coses no tenen res d’especial que les transforme en objectes dignes d’emplenar uns folis amb la seua descripció. Ací però, anem errats i sota la mirada literària de la gent que tenim el vici d’escriure, fins i tot les coses més quotidianes se’ns presenten sota aspectes inesperats. No més cal que les mirem amb “una altra mirada”.

LA VEU DE BENICARLÓ.Maig de 2008


L'altra cara de la realitat

JOAN ANDRÉS SORRIBES. L'altra mirada. Brosquil edicions. València. 2007.

“L'altra mirada” és la primera incursió de Joan Andrés Sorribes en el món de la narrativa curta i de temàtica variada, després del cicle de novel·les històriques formada per “La forja de Lessera”, “Noverint universi” i “La creu de Cabrera”, i que sembla marcar el pas a un nou cicle narratiu més pròxim a l'actualitat, encetat per la seua darrera novel·la “Parlaràs de mi”. Aquest llibre fou guardonat amb el premi de narrativa breu “Pasqual Tirado” de Castelló.
El llibre comença amb un conte titulat “Tornant a casa” i acaba amb un altre que porta per títol “Era ella”, els dos obren i tanquen un cercle d'aquesta altra cara de la realitat, la presència de la mort amb el cos de una atractiva dona jove, més interessant el segon que no el primer, de final clarament previsible.
Hi ha dos contes que ens porten a situacions insòlites, ¿què passaria si un bon matí en mirar-nos a l'espill descobrírem un altre jo que a més conversa amb nosaltres? És el que li passa al protagonista del conte “L'espill”, que manté una curiosa conversa filosòfica amb aquest altre jo que tots portem a dintre. Un altre fet insòlit és el que se'ns narra a “El cirerer de Benadressa”, ací el qui parla és un cirerer, que té una escena de gelosia amb el seu propietari.
Dos dels contes estan protagonitzats per dones, “Contradictoris com som” se'ns presenta a una dona d'idees feministes que després no té un comportament coherent a casa seua, i a “Xica 10” la dona protagonista després d'haver estat sempre una xica 10, arriba a la seua maduresa vital, entra en crisi i adopta una decisió radical.
Els dos contes, per a mi més interessants del llibre són “El monument” i “La partida del Formatgero”, situats els dos a la ciutat de Castelló de la Plana, el primer ens narra una història divertidíssima sobre un intent frustrat d'erigir una estàtua al general Franco, l'enginy popular va fer que el monument fos retirat i d'aquesta manera Castelló va ser una de les poques capitals de província sense estàtua de Franco. La segona de les històries situada a Castelló a finals de la dècada dels cinquanta, reprodueix una estampa costumista sobre uns personatges avui introbables i que convertien  una partida de cartes en un fet extraordinari, que servia per a alleugerar la grisor d'aquells anys de la dictadura.
Tot i que ens resulta més interessant el Joan Andrés Sorribes novel·lista, també es mou bé en distàncies més curtes i malgrat que en “L'altra mirada” no tots els contes estan a la mateixa altura, cosa normal d'altra banda en un llibre de narracions, n'hi alguns d'excel·lents, com per exemple els dos últims als que hem fet referència, pels que ja val la pena llegir el llibre.
Josep Manuel San Abdon
(La Veu de Benicarló 2 – V – 2008)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada