La mort, un cirerer
i una partida de cartes
Després d'algun temps de silenci, Joan Andrés Sorribes
abandona la temàtica històrica que havia
nodrit les seues novel·les anteriors i s'endinsa pels carrers de Castelló a través d'un conjunt de relats amb el
qual va guanyar el Premi Pasqual I Tirado.
Als seguidors de Joan Andrés Sorribes (Castelló, 1947) potser els sorprendrà la
lectura de L’altra mirada, el
llibre de relats amb què va
guanyar el Premi Pasqual i Tirado de Castelló del 2006. Una volta enllestida la trilogia històrica amb què
va abordar tres moments clau del nostre
passat, ara l'autor s'encara amb la ciutat
d'on és i on viu i basteix una sèrie de contes que beuen de l'atmosfera
que impregna els carrers. Pels relats de L’altra mirada circulen alguns
personatges que recorden la tendresa
i el vigor de les millors pàgines que ha escrit. Com en
les novel·les anteriors, a l'autor l'interessa més la gent que
pateix la història que aquella que en
dicta la versió que més li convé, la tropa més que els generals, el
poble més que les elits. Parteix, doncs, de
situacions quotidianes, d'afers en
aparença intranscendents que —segons des de quin punt de vista els
contemplem— poden arribar a convertir-se en tragèdies d'enorme magnitud.
L'aire inequívocament popular de la majoria dels contes no impedeix que bona
part de les claus que els impulsen estiguen emparentades amb la tradició
literària més clàssica i que, per tant, la temàtica abaste qüestions com el pas del temps o el sentit de la vida, la relació entre els gèneres masculí i femení o la mort, que protagonitza
dos relats. Igualment, destaca la recreació
que Andrés Sorribes realitza del
llenguatge popular, la plasticitat amb què dota els diàlegs, l’ús que fa
de girs vivíssims que, lamentablement, en
bona part estan en vies d'extinció.
En total, L’altra mirada inclou vuit narracions.
Una dels més destacades ens conta una
partida de cartes de les moltes que
es feren — es fan— en totes les ciutats. La peculiaritat potser és que Andrés Sorribes fa servir un to narratiu molt pròxim al dels relats que els avis contaven als néts quan
la televisió no havia aixecat murs d'incomunicació
dins de les cases. També mereixen
atenció el diàleg impagable d'un
cirerer i el seu beneficiari habitual, la recreació de l'intent
d'instal·lar una estàtua del dictador Franco al centre de la ciutat, o la inversió de punt de vista en un
relat sobre la prepotència masclista. O els
dos contes que obren i tanquen el conjunt, centrats en la mort.
L’altra mirada és un digne retorn als aparadors de les llibreries d'un autor com Joan Andrés
Sorribes que ja ha demostrat que és capaç
d'escriure novel·les de molt alta volada i que ara ja feia massa temps que guardava silenci. Un llibre que demostra la disposició de l'autor a explorar
nous registres tot partint d'unes bases on sempre s'ha mostrat ben
segur: un llenguatge àgil, ric i ben
treballat i uns personatges amb
molla suficient per a generar en el lector emocions ben intenses.
Vicent Usó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada