REALITAT O FICCCIÓ; UNA FRONTERA SUBTIL

Aquesta obra representa un trencament en la meua activitat literària. Rematada ja la trilogia històrica, m’he decidit per explorar els camins de la narrativa breu i aquest és el primer fruit d’aquesta collita novella. En realitat és un recull d’històries que barregen la imaginació, els somnis i alguns records d’infantesa; allunyats entre les boires del record, de vagades resulta extremadament difícil destriar cadascuna de les tres coses.

La idea, en principi, és molt senzilla; són vuit històries quotidianes vistes amb uns altres ulls, d’ací el nom del recull. Moltes vegades, el món en que ens movem se’ns pot aparèixer rutinari i monòton; potser, però, som nosaltres els que ens hem acomodat a la monotonia i a la rutina. De vegades ho fem per comoditat, d’altres per allò que anomenem experiència; ja sabeu “això s’ha fet així de tota la vida". A mi, per més que per causa de l’edat determinades coses ja em fan mandra, mai no m’ha agradat la rutina; què voleu? De sempre l’he trobada avorrida.

Així les coses, he pensat que sols ens cal canviar la manera d’enfocar la mirada per transformar la vida i les coses, per fer-les noves i sorprenents. Al capdavall, per desgràcia nostra, la societat en que vivim no és tan difícil de millorar( sols ens cal fer les coses d’una manera diferent per obtenir resultats diferents; no?) I no em negareu que tothom tenim el dret i l’obligació de tractar de fer-ho. Així, doncs, és des d’aquesta postura crítica i al temps irònica que he tractat d’enfocar la meua mirada.

Ja veureu que al llarg d’aquestes vuit històries sols us parlaré de fets corrents, quotidians; coses d’aquelles que a tots ens han passat i segurament ens passen. Així, posem per cas: Qui no ha tingut una torbadora ensopegada nocturna, amb una joveneta de bon mirar, de camí cap a casa desprès d’un sopar amb els companys? Açò és cosa que pot passar-li a qualsevol; res no té d’extraordinari… Com tampoc no és una experiència extraordinària mirar-se a l’espill cada matí…; tothom ho fa; no? Fins i tot, per més que no ho reconeguem en públic, assagem gests i ganyotes en mirar-nos! No senyors i senyores, tot açò no té res d’extraordinari. Com tampoc no ho té el fet de fer una partida de cartes al bar…; o estimar-se i tenir cura d’un cirerer que hem heretat. Tot açò són accions rutinàries i quotidianes que tothom fa un dia sí i l’altre també. Fins i tot, no semblen fets fora del comú les nostres pròpies incoherències o el mateix contacte amb la mort.

És veritat doncs, que totes aquestes coses no tenen res d’especial que les transforme en objectes dignes d’emplenar uns folis amb la seua descripció. Ací però, anem errats i sota la mirada literària de la gent que tenim el vici d’escriure, fins i tot les coses més quotidianes se’ns presenten sota aspectes inesperats. No més cal que les mirem amb “una altra mirada”.

QUADERNS DE MEDITERRÀNEO. Octubre de 2006. ENTREVISTA per Vicent Usó


Joan Andrés guanya el Premi Pascual Tirado
L’obra premiada és un recull de vuit històries
Joan Andrés Sorribes (Castelló, 1947) va ser proclamat diumenge passat guanyador de la setena edició del premi Josep Pasqual Tirado de recull de narracions, un guardó que impulsen la Federació de Colles, la Llibreria Babel, la Diputació Provincial de Castelló i l'Editorial Brosquil, que publica l'obra. Sorribes és un autor amb un currículum important: ha guanyat premis com l'Enric Valor i l'Ulisses, amb La creu de Cabrera i Noverint Universi, una novel·la molt ben valorada per la crítica. A més, s'ha ocupat de qüestions etnològiques i ja va guanyar el premi Ciutat de Castelló d'Humanitats amb Les campanes del Fadrí, un estudi sobre el món de les campanes, els sons i la seua simbologia que va enllestir amb Vicent Marçà. Cuadernos ha volgut conèixer les impressions del guanyador d'un dels premis més emblemàtics de Castelló.
PREGUNTA: Què significa per a un autor de Castelló com vosté guanyar un premi a la seua ciutat? Té un afegit de satisfacció?
RESPOSTA:Guanyar un premi, en qualsevol activitat que sia, sempre és una satisfacció personal pel que té de reconeixement per part d’altra gent del teu treball. Si a tot això afegeixes la circumstància que comporta el ser reconegut per la pròpia comunitat, la sensació és fa més viva i molt més directa; és com si la gent amb que et trobes pel carrer et mirara amb ulls novells. Si més no, això és el que jo note.
P: Parle'ns de “L'altra mirada”. Què el va impul­sar a escriure'n els relats?
R: La idea és molt senzilla. Són vuit històries quotidianes vistes amb altres ulls, d’ací el nom del recull. Moltes vegades, el món en que ens movem se’ns pot aparèixer rutinari i monòton; potser és que sols cal canviar la manera d’enfocar les coses per fer-les noves i meravelloses. Al capdavall, la societat no és tan difícil de millorar i tothom tenim el dret i l’obligació de fer-ho. És des d’aquesta postura crítica i al temps irònica que he tractat d’enfocar la meua mirada.
P: Fins ara, havia publicat tres novel·les i n'ha escrit una més que està a punt de veure la llum.  Com s'ha trobat, ara, escrivint relats més curts del que ens té acostumats?
R: Per circumstàncies que no venen al cas, he travessat una crisi de creativitat, ja ens passa sovint açò als que no vivim de la literatura. El fet de reflectir aquestes petites experiències quotidianes, no sols m’ha resultat molt estimulant en el plànol personal; a més, m’ha ajudat a retrobar el gust per escriure. D’altra banda, m’he trobat molt còmode sense tots aquells lligams que t’imposa una novel·la.
P: Quin paper ha de jugar un premi?
R: Els premis literaris són, ara per ara molt convenients. Si més no, trauen a la llum un seguit d’obres i d’autors que, sense ells, difícilment publicarien les seues creacions. Ara, bé, és missió de qui gestiona el premi dignificar-lo i enaltir-lo amb els mínims de qualitat que qualsevol lector mereix. A banda d’això, situen la ciutat en el món de la cultura, estimulen els lectors i, en el cas del “ PASQUAL TIRADO” actualitzen cada any la memòria d’un dels nostres autors més emblemàtics.

Vicent Usó
Cuadernos Mediterràneo 2006 10 15
TORNAR

Cap comentari:

Publica un comentari